I ARA GUARDAREM UN MINUT DE SILENCI PER LES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
20 de gener de 2018, Jennifer, Tenerife,… un minut de silenci
29 de gener, Celia, Toledo, ,… un minut de silenci
4 de febrer, Maria Pilar, Granada, ,… un minut de silenci
12 de febrer, Adela, Málaga, ,… un minut de silenci
13 de febrer, Paz, Astúries, ,… un minut de silenci
Dolores, Maria del Carmen, Patricia, Maria José, Mar…
i així fins 45. L’ última víctima és Rokhaya a Monzón (Huesca) el proppassat diumenge (una negra ironia el dia de la commemoració contra la violencia de gènere).
Són 45 en un 2018 que encara no ha acabat; 973 dones assassinades des que es contabilitzen, l’any 2003. No volem ni saber quantes quan ningú no les comptava ni les creia.
973 minuts de silenci a la porta dels respectius ajuntaments.
La corporació municipal i els seus veïns han posat cara de circumstància, tal vegada alguns han plorat fins i tot i, acabat el minut de silenci, tothom ha tornat a la seua vida quotidiana. Tots, menys elles, menys les gairebé mil dones assassinades.
973 minuts, poc més de 16 hores, ni tan sols arriba a dos dies. Xifres miserables. Quatre llagrimetes, unes flors i alguna foto. I ja està? És aquesta la resposta de la nostra societat? És aquesta la nostra resposta?
No ens podem conformar amb un minut de silenci, no volem temps a posteriori, temps de lamentacions, temps de mort. Volem minuts, hores, dies i anys de vida, de vida plena, de vida tranquil.la perquè cap, cap ni una, de les dones assassinades ha fet res per haver d’acabar dins d’una freda estadística.
No ens equivoquem, no es tracta de fer retrets, de qüestionar l’administració o la justícia (que també caldria), de preguntar per intentar esbrinar qui té la culpa i carregar-li a un altre el mort mentre mirem cap a un altre costat.
Les víctimes se’ns posen al davant, ens miren a la cara i ens pregunten: I tu? Què penses fer?
S’han acabat les preguntes. Ara ens toca a nosaltres respondre.
Jennifer, Celia, Maria Pilar, Adela… són la nostra mare, la nostra germana, la nostra amiga … o nosaltres mateixes.
Cada vegada que veiem algú que critica, insulta, control.la, aïlla, maltracta, agredeix a una dona… posem-nos al seu lloc, fem el que ella tal vegada ja no tinga forces per fer, plantem-li cara a l’agressor i diguem-li que no té cabuda al nostre costat, a la nostra societat, que aspirem a un món on tothom tinga els mateixos drets, un món lliure i igualitari i que volem comprometre’ns per a aconseguir-lo.
JO EM COMPROMET CONTRA LA VIOLÉNCIA DE GÈNERE i en conseqüència:
- Consideraré que totes les persones, homes i dones, tenim els mateixos drets, capacitat de decisió i oportunitats.
- Resoldré els conflictes de manera no agressiva o violentaRebutjaré qualsevol acció, comentari o acudit que trivialitze la discriminació de les dones o denigre la seua imatge.
- Analitzaré críticament els discursos sexistes i violents dels mitjans de comunicació.
- Mostraré el meu recolzament i solidaritat a les persones que experimenten o patisquen qualsevol mena de violència.
- Seré lliure per decidir la meua vida sense que cap persona puga impedir-me escollir el que desitge i defensaré el dret a la llibertat dels meus companys i companyes.
EM COMPROMET, PER TANT, A PARTICIPAR ACTIVAMENT EN LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
I TU?
Manifest escrit per la professora Raquel Aguasca
que va ser llegit per alumnat del centre el dia 29 de novembre de 2018.
AQUEIX MATEIX DIA A l’HORA DE L’ESBARJO ALUMNAT DEL TALLER DE TEATRE,
DIRIGIT PER LOLA SANHERMELANDO,
VA REALITZAR UNA BREU REPRESENTACIÓ EVOCADORA DE SITUACIONS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
