Aquest 25 de novembre hem tornat a tindre un acte reivindicatiu en contra de la violència de gènere.
Hem reflexionat llegint el manifest de l’alumnat i hem ballat:
MANIFEST 25N Avui en dia vivim en una societat on diàriament trobem assassinats, maltractaments i menyspreus cap a les dones i el seu paper en la societat. El "sexe dèbil", tal com el definia la RAE fa uns anys, s'enfronta a una lluita constant per viure dignament i fins i tot per sobreviure a un món que les intenta matar i que, en moltes ocasions, aconsegueix fer-ho. Però, què hi ha darrere d'homicidis, humiliacions i maltractaments? Els humans posseïm un gran instint protector. Tant és que estem constantment preocupant-nos pel benestar dels nostres familiars, amics i la gent del nostre entorn. Segur que tots hem experimentat la sensació d'alleujament al saber que les nostres amigues havien arribat sanes i salves a casa. Heu sentit aquest descans en rebre aquesta notícia per part dels homes? Ni ens molestem a preguntar. Els silencis davant discussions, el control, les preguntes amb dobles intencions i el desordenat i buit món de les xarxes socials contribueixen en gran part a la construcció d'aquesta violència. Perquè sí, encara que no consten moratons, sang o destrucció, continua persistint el maltractament, ja que en una ment on tot és caos no es pot construir una vida plena i feliç. I que algú et conduïsca a no ser feliç desgastant-te psicològicament i reclamant informació sobre la teua ubicació, companyia i aficions, proclama la violència en estat pur. El mal que creen els prejudicis són incalculables. Alguna vegada us heu sentit insegures en publicar una foto en Instagram? No us preocupeu, el trist és dir-vos que és habitual. "No sé si és adequada aquesta roba", "Em criticaran per anar amb roba d'esport", "Millor em pose un top i uns vaquers, que ressalten la meua figura". Efectivament, la dona només es veu com a cos. I molt més les adolescents. Inconscientment, se'ls ofereix el seient en l'autobús, tenim normalitzades situacions com la d'una mare fent el sopar i cuidant dels seus fills després de jornades laborals molt extenses i intenses (perquè segurament no se'ls remunera igual que als homes) i continuem fent notícia el que el cap d'un departament siga de gènere femení. Tot allò que impacta no està visibilitzat, i el fet que ens continue sorprenent veure a una dona al comandament diu molt de nosaltres com a societat. Deixeu d'impartir rols de gènere i estigmes que només destrueixen. Deixeu d'educar a princeses a la recerca d'un príncep blau. No passeu per alt aspectes térbols com les mirades discretes als vostres telèfons, contactes o converses. Deixeu de protegir les vostres filles posant-los tocs de queda, advertiments i implantant-los por i eduqueu als vostres fills. Perquè assenyalem a la víctima, això és cruel i roín. A vosaltres, dones, guerreres i persistents, continuem lluitant per un món on el maltractament psicològic i físic s'esfume. Continuem jugant a futbol, sent àrbitres i liderant una construcció. Continuem adquirint triomfs. Inspirem als més joves, als nostres futurs treballadors, i inculquem uns valors i un model a seguir. Perquè som la clau del canvi, i el canvi es produeix mitjançant les nostres accions. Actuem junts. Diguem sí a la igualtat. Proclamem la pau i construïm un món millor. I tu a què esperes? QUI MÉS T'ESTIMA NO ET FARÀ PLORAR. ET DURÀ A UNA FESTA, ET TRAURÀ A BALLAR.
L’IES BALLA “ESPREMEDORS” EL 25-N
